L'Alt Foix és una agrupació de municipis que va néixer l'any 2001 per la necessitat d'agrupar sis municipis de l'Alt Foix: Font-rubí, Pontons, Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix i Vilobí del Penedès. Aquesta unió responia i respon a la necessitat de compartir recursos i personal entre sis consistoris petits i amb recursos limitats, que no renuncien a donar tots els serveis possibles als seus ciutadans i ciutadanes. 

Marc geogràfic

L'Alt Foix està situat en l'extrem meridional de la Depressió prelitoral catalana i forma una subcomarca al voltat del riu Foix i les rieres que en són tributàries. S'enfila des del centre de la depressió del Penedès cap a les muntanyes prelitorals en direcció nord-oest. La configuració del relleu ve delimitada per les planes ondulades característiques del Penedès a l'Est, la Serra Llarga al sud-oest i la Serra d'Ancosa en direcció nord-est, entre altres.

Al vessant septentrional de la Serra d'Ancosa se situa la Llacuna dins la comarca de l'Anoia. La part del sud-est i central està dominada per l'agricultura de la vinya. La zona septentrional i de ponent dominen les zones boscoses, sobretot de pi blanc i garriga. La vegetació originària estava constituïda per l'alzinar, que es va reduir molt per efecte de l'acció humana i avui és en bona part testimonial.

El clima és temperat, amb mitjanes de temperatures de 15 i 18 graus i la mitjana de pluja és de 550mm. La població es concentra a les zones planes centrals, on el territori està bastant humanitzat, mentre que a la part muntanyosa hi ha un entorn natural i paisatgístic molt ric.

Els vestigis de poblament humà en aquest territori són molt remots. Hi ha restes històriques molt antigues, com els burins de Guardiola de Font-rubí (paleolític superior). Posteriorment, totes les cultures prehistòriques establertes a Catalunya estan representades en aquest territori. A l'època ibèrica l'ocupació humana va ser molt significativa. Les troballes arqueològiques de l'època romana són testimoni de la intensitat de la romanització. A l'Edat Mitjana, aquesta és una terra de frontera, amb una llarga etapa de guerres que va deixar escampada per tot el territori una xarxa de castells que van ser l'origen de molts dels actuals pobles.

Les pestes del segle XV i les guerres de remença van provocar una forta davallada de població. La recuperació demogràfica va veure's influïda per la immigració de gascons, bearnesos i foixencs per a les feines del camp. De Foix es considera l'origen del nom del riu.

En els darrers anys del segle XIX es produeix l'increment més gran de població rural, interrompuda per l'aparició de la fil·loxera. El descens de població va ser una constant al llarg del segle XX, reduïda en part per la bona productivitat.